CATEMOCIONS ENGEGA RUTA GUIADA PER AVINYÓ

En el marc de les Jornades Europees del Patrimoni 2015, CatEmocions vam estrenar ruta guiada per Avinyó aquest passat cap de setmana. L'encarregat de fer la visita va ser el company Josep Montoya, autor, juntament amb Pol Huguet, de la guia turística "La Catalunya rebel. 13 itineraris per la vall de la Gavarresa", que recull l'itinerari realitzat, que va passar, entre altres punts, per la Torre dels Matiners. 

Publicat el dt. 13 octubre 2015

MANRESA POSA AL DIA EL SEU PATRIMONI IGNASIÀ EN UNA NOVA GUIA TURÍSTICA

Article de Gemma Camps, publicat al diari Regió7. 

N'hi haurà exemplars al Palau Robert de Barcelona, a les oficines de turisme del Bages, en parades del Camí Ignasià, a Loiola, als restaurants de Manresa que la demanin, al centre d'acollida de pelegrins del Museu Comarcal... És la nova guia sobre la Manresa ignasiana, que ha editat l'Ajuntament "per posar al dia" la informació sobre aquest patrimoni, va remarcar ahir, en la presentació, el regidor de Cultura i Turisme, Joan Calmet. Se n'ha fet una tirada de 30.000 exem-plars: 15.000 en català i els 15.000 restants repartits en castellà, anglès i francès (5.000 de cada).
La presentació va tenir lloc a la capella de Sant Ignasi Malalt, un dels espais que inclou la guia, que repassa els 22 llocs ignasians de Manresa amb informació actualitzada, tenint en compte que en algun s'hi han fet millores fa poc; és el cas de la coveta, del Pou de la Gallina i de la capella on es va fer la posada de llarg de l'opuscle, a càrrec del regidor Calmet; del director de la Fundació Cova Sant Ignasi Manresa i gerent del Centre Internacional d'Espiritualitat Ignasiana, Lluís Pagès; dels autors dels textos, Jordi Rodó i Josep Huguet; de membres de l'Oficina de Turisme de Manresa, encapçalats per Esperança Holgado; i de Núria Sala, d'E2S, que n'ha fet el disseny.

Publicat el dl. 12 octubre 2015

EL 80% DELS PELEGRINS QUE HAN PASSAT PEL CENTRE D'ACOLLIDA DE MANRESA SÓN ESTRANGERS

Article de Gemma Camps publicat a Regió7.

86 persones han passat entre el 15 de juny i el 6 de setembre pel centre d'acollida provisional que va posar en marxa l'Ajuntament al Museu Comarcal per als pelegrins que arriben a la capital del Bages pel Camí Ignasià o bé seguint altres rutes, com el Camí de Sant Ignasi. D'aquests 86 pelegrins, 69 eren estrangers, principalment dels Estats Units i de Bèlgica.

L'espai d'acollida, situat a la planta baixa del museu, on abans hi havia l'Oficina de Turisme, és el lloc on les persones que arriben a la capital del Bages després de fer alguna ruta llarga han d'anar perquè els posin, en el cas de les que hagin fet el Camí Ignasià, el darrer segell en la seva credencial de pelegrí. Aquest espai és provisional. Dissabte passat Regió7 va informar que fins al 2017 no estaran acabades del tot les obres en espais que ara estan en desús o fan de magatzem al Museu Comarcal per fer-hi un espai d'acollida amb cara i ulls i més comoditats, com dutxes i bar-cafeteria, que no pas el d'ara, on el que s'ha fet ha estat instal·lar unes taquilles perquè els pelegrins hi puguin deixar les pertinences, i poca cosa més.

En dos mesos i tres setmanes, d'ençà que va entrar en funcionament rellevant el santuari de la Cova en la funció de rebre els pelegrins, per aquest espai d'acollida, segons dades facilitades per l'Oficina de Turisme de Manresa, hi han passat 86 persones (8 el juny, 45 el juliol, 31 l'agost i 2 la primera setmana de setembre). De les 86, 69 (80%) eren estrangeres, 13 (15%) de l'estat espanyol i 4 (5%) catalanes. Pel que fa a la procedència d'estrangers, els nord-americans (31 persones), els belgues (27 persones) i els mexicans (8 persones) han estat les principals nacionalitats dels pelegrins.

Publicat el dv. 09 octubre 2015

CAMINOS REBELDES: HISTORIA PARA CONQUISTAR EL ANTITURISMO

Article de Josep Huguet publicat a 02B.

 

Una de las últimas tendencias del turismo es el antiturismo. Es decir, buscar la inmersión más profunda en una realidad desconocida y sin mistificaciones destinadas a la galería. El concepto es bastante contradictorio por dos razones: primera, porque como en los experimentos cuánticos, el observador, por más sumergido que esté, ya influye en lo observado; ya interactúa. Segunda, porque como el tema se ponga de moda, el peligro de masificación puede matar el "nuevo producto".

En todo caso, nos encontramos ante una necesidad creciente en la era del 2.0. De redescubrir lo social, las relaciones interpersonales directas, la participación en la vida cotidiana de gente diferente a nosotros para enriquecerse mutuamente. En Cataluña, con el 80% del territorio que no es de mar ni de alta montaña, casi virgen de experiencias turísticas, puede darse la paradoja de que estamos muy bien posicionados para ofrecer este turismo antiturístico.

Actividades artesanales

En cualquier caso, aunque sólo sea para atraer este público que busca visitar las fronteras desconocidas, los límites, ni que sean interiores, hay que presentar un relato sobre la gente y el territorio que lo convocan. Y una vez más, son las actividades productivas o artesanales, las formas de vivir el ocio y las festividades, las historias singulares del patrimonio inmaterial (aquél protagonizado por la gente), las que pueden ser la carta de presentación.

Como ejemplo de un territorio apto para una experiencia de este tipo les propongo el Valle de la Gavarresa, afluente del río Llobregat. Está situado en las emergentes comarcas del Moianès y, especialmente del Lluçanès; entre Osona, Berguedà y Bages. La aparición reciente de la Guía La Cataluña Rebelde, 13 rutes per la Vall de la Gavarresa demuestra la potencialidad de la zona.

Un pedazo de historia

Desde el pueblo donde nace el arroyo, Alpens, hasta donde desemboca el Llobregat, Artés, en este territorio han sucedido muchos hechos que están vinculados a aquella parte de la historia que ha configurado de forma más clara la manera de hacer y de ser de la gente de Cataluña. Cuando a Cataluña se produce el proceso de feudalización, donde los señores de la guerra convierten los agricultores en siervos, comienza una larga lucha de los sectores populares contra esta situación injusta.

Al final de la edad media están las guerras remensas, que culminan años de enfrentamientos entre campesinos sometidos y señores feudales, entre los cuales, los monasterios. La sentencia de Guadalupe facilitó que los agricultores catalanes fueran los primeros de Europa en acercarse a la libertad, y esto imprimió carácter a nuestra sociedad. La revuelta del pueblo de Santa María d'Oló contra el monasterio de l'Estany, con un románico recomendable y visitable, es un ejemplo. Precisamente en l'Estany se puede visitar una antigua obra hidráulica para desecar la laguna, prueba del proceso de modernización del campo, emprendido por los monjes.

Persecución de la brujería

La riqueza creciente del campo, sin embargo, no favoreció todos; y los nobles caídos en decadencia apoyaban partidas de bandoleros como las de Perot Rocaguinarda inmortalizado por Cervantes y alabado por el rector de Vallfogona. El personaje ha dejado huellas en Oristà, donde está la su casa natal, y en Olost donde está su Centro de interpretación, y donde celebran una fiesta anual. Era una época de contrarreforma religiosa; y en este clima de cierre religioso, la persecución de las prácticas ancestrales de curaciones naturales se extendió. Esto explica que a finales del siglo XVI y los inicios del XVII fueran una época de grandes persecuciones contra la brujería, mayoritariamente femenina. Este es el caso de los eventos de Sant Feliu Sasserra, donde se puede visitar el Centro de la Brujería; y donde cada año, el 1 de noviembre, se hace la Feria de las Brujas.

Mientras tanto, la baja demografía del país y las buenas perspectivas económicas atraían hacia Cataluña decenas de miles de occitanos - un tercio de la población catalana en el siglo XVII-, que se integraron con sus nombres, apellidos y oficios a Cataluña y también en el valle de la Gavarresa; hay varios testigos documentados en Perafita y en Sant Agustí de Lluçanès.

Conflicto con los Borbones

Una de las actividades económicas más importantes fue la trashumancia de rebaños entre los Pirineos y la llanura; y el transporte de mercancías por parte de arrieros en el mismo sentido, tal como muestran los casos de Santa Eulàlia de Puig-oriol y San Martí d'Albars. A lo largo del año se celebran varias fiestas de la trashumancia.

La Cataluña creciente chocó contra un modelo de Estado absolutista que quisieron imponer los Borbones. Por ello, no es extraño que este territorio fuera escenario de importantes hechos de armas, como el de Prats de Lluçanès, donde se ha señalizado la efeméride de la victoria contra los borbónicos en la Guerra de Sucesión (1705-14). En Prats se conservan fiestas tradicionales como Els Elois y danzas antiguas como el Contrapàs y la Trencadansa.

Las guerras civiles del s. XIX

Un siglo más tarde, en la tanda de cinco guerras civiles que asolaron el siglo XIX, el valle de la Gavarresa fue también el campo de batalla entre carlistas y liberales, entre conservadores y federales. Representaban a la vez un cuádruple conflicto: el ideológico clerical-anticlerical; el económico entre agricultura autosuficiente y economía capitalista; el social entre agricultores y ciudades, industriales y obreros; y finalmente, el nacional, con la confrontación entre Cataluña y sus fueros contra el Estado centralista. Avinyó, primero, y Alpens, después, son dos buenas muestras de grandes batallas de este periodo. En ambos pueblos hay sendos espacios dedicados a sus batallas con protagonistas como Cabrera, Tristán, Savalls o Cabrinetty. Y también dos ferias y fiestas en el mes de mayo, las únicas con temática carlista que hay en Cataluña, y de las pocas de la península.

Para finalizar, a caballo de los siglos XIX y XX hubo dos revueltas más. Por un lado, la de los rabassaires y la respuesta constructiva y cooperativista de los agricultores a sus problemas. Por otro, las revueltas obreras o populares contra los abusos de algunos industriales que al mismo tiempo ejercían de caciques en determinados pueblos. Ambos casos quedan bien ilustrados en la villa de Artés, donde la actualidad industrial no ha eclipsado su tradición vitivinícola. Se concentran los  principales bodegas de la DO Bages, uno de ellos cooperativo. Y en una de sus fábricas se filmó la versión cinematográfica de la novela de Jaume Cabré: La teranyina

Plaza para la enogastronomía

En este territorio por descubrir, la enogastronomía tiene un papel importante. El cordero del Lluçanès, el cabrito, el conejo, el cerdo real de Avinyó (del matadero Roma). Las Coques de Perafita, los quesos de Betara, multitud de elaboradores de embutidos artesanales, las mermeladas, las hierbas aromáticas, la caza, las setas y la trufa. Y siempre, con los productos de la huerta: patata del país, col y pimiento confitado en casa, garbanzos… Un mapa de establecimientos agroalimentarios del Lluçanès permite situarse. Aquí habría que añadir los establecimientos de los otros pueblos, especialmente las bodegas de Abadal, Solé Gibert, Gibert y Cooperativa de Artés; y numerosos restaurantes de cocina tradicional y renovada, como el hostal Sala d'Olost.

Finalmente, podemos encontrar buenos artesanos en la decoración de vidrio, la madera, los instrumentos de viento y miniaturas, el papel maché y las tallas en madera.

Así pues, tenemos territorio bastante incógnito, tenemos relatos potentes, tenemos buenos artesanos enogastronómicos y artísticos. ¿Qué falta? Pensar en esta demanda creciente de turismo personalizado; y saber crear paquetes y ofertas que se dirijan.

Publicat el ds. 15 agost 2015

MANRESA ESTRENA SENYALITZACIÓ TURÍSTICA SOBRE EXPERIÈNCIES I LLOCS IGNASIANS, AMB CONTINGUTS GESTIONATS PER CATEMOCIONS

Manresa presenta dues actuacions en el marc del Pla director Manresa 2022. Una consta de la col·locació de senyals turístiquesper fer palès el patrimoni ignasià, i l’altra, l’estudi que l’hi ha donat la base: “Relats sobrela Manresa Ignasiana.propostes: bàsica per a guia, opusclesi suports digitals”.

Ambdues actuacions han estat presentades avui pel regidor de Cultura i Turisme, Joan Calmet, i el consultor de Catemocions, Josep Huguet, empresa encarregada d’elaborar l’estudi “Relats sobre la Manresa Ignasiana. propostes: bàsica per a guia, opuscles i suports digitals”.

El regidor Calmet ha destacat que “les noves senyals indicaran els visitants on estan els pàrquings de la ciutat i els orientaran sobre els espais d’interès”. Calmet ha remarcat que “per primera vegada s’utilitzarà el concepte de Centre Històric i, a més, les plaques incorporen el codi QR i altres símbols que mostren si aquell edifici forma part de la ruta ignasiana i si pertany a la Manresa medieval o barroca”.

Per la seva banda, Josep Huguet ha explicat en què consisteix l’estudi que han desenvolupat des de Catemocions que “és  com una bíblia perquè fa de paraigua per encabir una part de la historia de Manresa molt important (del 1.300 al 1.500) amb Sant Ignasi com a fil conductor”. “El peregrí va transitant per la ciutat i, a través dels seus passos es posen de relleu aspectes com la funció dels hospitals medievals, les creus de terme, el paper dels cistercencs, etc.” ha manifestat Huguet.

Durant aquesta última setmana de juliol s’ha iniciat la primera fase per col·locar nova senyalització turística, subvencionada íntegrament per la Diputació de Barcelona amb uns 60.000 euros, amb l’objectiu de mostrar el recorregut vital de Sant Ignasi per la ciutat i donar a conèixer el context històric i social de l’època, així com millorar l’explicació dels edificis assenyalats, tant de l'etapa medieval, com de l'etapa barroca.

La senyalització consta de plaques, que són breus ressenyesdel lloc i de lesvivènciesignasianessegons testimonis, i de plafons o tòtems, els quals aporten molta més informacióespecialitzada, de manera que només amb la visita al conjunt de la ruta ignasianaes podrà compondre el puzle sencer.

Per aquest motiu els textos tenen sempre dos nivells, un primer que procedeix dels testimonis directeso indirectesde l'època pel que fa a lesreferènciesa Ignasi i un segon que aporta detalls neutresi històrics del lloc o l’ambient de l’època.

La 1ª fase de l’actuació

Concretament, s’han instal·lat el conjunt d'elements que conformen la primera fase de l'actuació:

108 nous indicadors de senyalització d’orientació urbana per a vehiclesdins l’actual xarxa de senyalització de la ciutat, amb l’objectiu de guiar els conductors visitants del municipi, que accedeixen per els diversos accessos a la ciutat, cap al Centre Històric i als pàrquings dela ciutat.  S’ha incorporat a la xarxa de senyalització el nou pol d’interès “Centre Històric” amb el pictograma de pol d’interès turístic, i s’ha realitzat la 2a fase de senyalització d’orientació de pàrquings públics.

17 plaques de 35x35 cm informativesd'elements patrimonials, 13 d'ellesinstal·ladesa façana exterior i 4 sobre un suport tipus faristol. Els elements senyalitzats són:

Convent de Santa Clara, Convent del Carme, Mas de lesMarcetes(Viladordis), Capella de Sant Pau, dipòsit d’aigua de Sant Pau, Can Canyelles, Casa Amigant, Torre de Santa Caterina, Església de Sant Marc, Capella de la Guia, Capella Sant Bartomeu (Casal de lesEscodines), Creu de la Guia, Creu Beuys, Creu de la Culla i Pou de Llum.

3 plafons de 80x150cm a l'interior de dos dels nodesignasians actualment ja habilitats per l'acollida de visitants: el Museu Comarcal de Manresa i al Casal de lesEscodines, antic convent de Sant Bartomeu.

Fa poc temps es van instal·lar ja, dins aquest mateix programa, un plafó interior a la capella de Sant Ignasi Malalt i un altre plafó a la Seu, al costat de l'escultura de Sant Ignasi de Loiola que s'ha presentat recentment.

                    

2ª fase de l’actuació

Al setembre s'executarà una segona fase amb la queesclourà la senyalització dels llocs ignasians. Aquesta segona fase inclourà:

3 plafons interiors més, així com 6 tòtems en llocs neuràlgics (2 seran una renovació de tòtems ja existents i 4 seran de nova producció) i dos faristols panoràmics que s'instal·laran al pla de la Torre de Santa Caterina i al mirador de la Balconada, on hi ha l'escultura del Pou de Llum.

85 nous indicadors de senyalització d’orientació per a vianants dins l’actual xarxa de senyalització del sector del Centre Històric. Aquesta senyalització ha de permetre als visitants del municipi recórrer i gaudir del patrimoni ignasià d’una manera clara i senzilla, amb la novetat que aquesta senyalització turística - patrimonial és diferenciarà de la resta de pols d’interès pel color de l’indicador en marró i incorporarà el logotip del Camí Ignasià.

Aquesta actuació forma part d’un projecte global de senyalització turística i patrimonial que s’ha anat executant per fases, desde la preparació d'un manual d'estil queesva fer l'any 2009 fins a l'actualitat, amb l'objectiu de donar coherència, visibilitat, utilitat i modernitat a la senyalètica que  ha de reforçar el patrimoni cultural de la ciutat i el seu valor com a recurs turístic de primer ordre.

Relats sobre la Manresa Ignasiana

La informació que ha permès redactar el contingut dels senyals procedeix del treball encarregat ala consultora Catemocions, SL per l’Ajuntament de Manresa com a desenvolupament del Pla Director Manresa 2022 per tal de redactar “Relats sobre la Manresa ignasiana. propostes: bàsica per a guia, opusclesi suports digitals”.

Un estudi que recopila tota la informació sobre la figura d’Ignasi de Loiola en 204 pàginesonesrepassa: la història d’Ignasi,especialment els seus orígens fins a l’estada de Manresa i Catalunya. I a el context històric a Europa i Catalunya. Aixi com, la descripció de la Manresa postmedieval queestroba. I dels principals personatgesque freqüenta.

També es fa esment en un capítol a la Manresa que conserva lespetjadesignasianes. Finalment,esdescriu cadascun del 22 llocs ignasians, amb un text base explicatiu d’onesderiven els textos que s’inclouran en:

_ Lesplaquesinformatives

_ Els plafons informatius interiors a alguns edificis

_ Els tòtems exteriors

_ L’opuscle turístic

_ L’audioguia.

 En document a part es van elaborar 22 fitxes corresponents a cadascun dels llocs ignasians amb els textos de la senyalització i les recomanacions sobre la intervenció per a la millora i adequació de l’espai per als visitants i ciutadans manresans.

Publicat el dl. 27 juliol 2015
2 / 22.